En aquesta muntanya, el Senyor de l’univers prepararà per a tots els pobles un convit de plats gustosos i de vins rancis, de plats gustosos i suculents, de vins rancis clarificats.
Farà desaparèixer en aquesta muntanya el vel de dol que cobreix tots els pobles, el sudari que amortalla les nacions; engolirà per sempre la mort.
El Senyor eixugarà les llàgrimes de tots els homes i esborrarà l’oprobi del seu poble arreu de la terra. Ha parlat el Senyor.
Aquell dia diran: «Aquí teniu el nostre Déu, de qui esperàvem que ens salvaria: alegrem-nos i celebrem que ens hagi salvat», perquè amb tota certesa la mà del Senyor reposarà sobre aquesta muntanya.

Is 25,6-10

Salm Responsorial

Sl 22,1-3.4.5.6 (R.: 6cd)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, sé viure enmig de privacions, i sé viure igualment en l’abundància. Estic avesat a tot: a menjar bé i a passar fam, a tenir de tot i a trobarme mancat d’allò que necessito.
Em veig amb cor per a tot, gràcies a aquell que em dona forces. Però heu fet molt bé d’ajudar-me, ara que vivia en l’estretor.
El meu Déu satisfarà les vostres necessitats d’acord amb l’esplendidesa de la seva glòria en Jesucrist. A Déu, Pare nostre, sigui donada la glòria pels segles dels segles.
Amén.

Fl 4,12-14.19-20

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús proposà aquesta altra paràbola als grans sacerdots i als notables del poble:
«Passa amb el Regne del cel com amb un rei que celebrava el casament del seu fill: envià els seus homes a avisar els convidats, però no hi volien anar. Llavors n’envià d’altres que diguessin als convidats: Ja tinc preparat el banquet, he fet matar els vedells i l’aviram. Tot és a punt: veniu a la festa.
Però ells no en feren cas: l’un se n’anà al seu camp, l’altre als seus negocis, i altres agafaren els enviats, els maltractaren i els mataren.
El rei, en veure això, s’indignà, i envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat.
Mentrestant, digué als seus homes: El banquet de casament és a punt, però els convidats no se’l mereixen. Per tant, aneu a les sortides dels camins i convideu a la festa tothom que trobeu.
Ells hi anaren, i reuniren tothom qui trobaven, bons i dolents. I la sala del banquet s’omplí de convidats. »
[Quan el rei entrà a veure els convidats, s’adonà que un home dels que eren allí no duia el vestit de festa, i li digué: Company, com és que has entrat sense vestit de festa? Ell va callar.
Llavors el rei digué als qui servien: Lligueu-lo de peus i mans i traieu-lo fora, a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents.
Els cridats són molts, però no tants els elegits.»]

Mt 22,1-14

"El Senyor prepararà un convit i eixugarà les llàgrimes de tots els homes"

La imatge del banquet és usual en la Bíblia per a parlar de la salvació. Per això Jesús a l’evangeli compara precisament el Regne de Déu (Regne del cel, diu Mateu), la salvació que ell ha vingut a portar, amb un gran banquet al qual som convidats tots, una invitació que per desgràcia pot ser rebutjada: l’un se n’anà al seu camp; l’altre als seus negocis... Un cop més, la paràbola expressa el rebuig a acollir el missatge de Jesús (ho hem vist altres diumenges). Però Déu vol que tothom participi de la seva salvació, per això no deixa d’invitar: Convideu a la festa tothom que trobeu. Per això finalment la sala del banquet s’omplí de convidats. Però participar d’aquest banquet, del seu Regne té les seves exigències que no són altres que dur el vestit de festa. Per això a un que no el duia, el rei li digué: com és que has entrat sense vestit de festa? Ell va callar. Per això els van treure fora del banquet: Traieu-lo fora a la fosca. El fet d’haver estat convidat no és cap garantia si no hi ha el vestit de la fe, de la fidelitat, de seguir la voluntat del Pare, d’acceptar la invitació de Jesús canviat el nostre estil de vida. Jesús ens convida al banquet però ens demana el vestit de festa. Aquest banquet anticipa el banquet que anuncia Isaïes: El Senyor prepararà un convit de plats gustosos i de vins rancis... És el banquet de la vida: Farà desaparèixer el vel de dol que cobreix tots els pobles: engolirà per sempre la Mort. El Senyor eixugarà les llàgrimes de tots els homes... És el banquet de la vida plena, de la felicitat per sempre. Pau, a la segona lectura, relativitza els problemes d’aquí a la terra: Sé viure enmig de privacions i sé viure igualment en l’abundància. Estic avesat a tot. Em veig amb cor per a tot, gràcies a aquell que em dona forces. La salvació del Senyor ens ajuda a relativitzar els nostres problemes d’aquí: esperem la vida plena, sense dolor ni llàgrimes, el gran banquet al final de la vida. Però tot comença acceptant de cor el missatge de Jesús ara i aquí, treballant pel Regne de Déu.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi